denominació: dollar;
metall: argent;
metall: argent;
1r format: 1794-1803 + 1834-1835 +1836;
2n format: 1840-1935 +1837 +1839 + 1965 (amb data 1964);
diàmetre 1r format: 39-40 mil·límetres;
diàmetre 1r format: 39-40 mil·límetres;
pes brut 1r format: 26.96 grams o 416 grans;
llei 1r format: 892.4 mil·lèsimes;
diàmetre 2n format: 38,1 mil·límetres;
pes brut 2n format: 26,73 grams o 412,5 grans;
llei 2n format: 900 milèsimes;
fi o pes del metall preciós 1r i 2n formats:
pes brut 2n format: 26,73 grams o 412,5 grans;
llei 2n format: 900 milèsimes;
fi o pes del metall preciós 1r i 2n formats:
24,06 grams, 371 4/16 grans o 0,7734 unces.
==========
denominació: dollar;metall: or;
diàmetre: 13 o 15 mil·límetres;pes brut: 1,672 grams;
llei: 900 milèsimes;fi o pes del metall preciós: 1,5048 grams o 0,04837 unces.
diàmetre: 13 o 15 mil·límetres;pes brut: 1,672 grams;
llei: 900 milèsimes;fi o pes del metall preciós: 1,5048 grams o 0,04837 unces.
==========
El president Woodrow Wilson acabava de guanyar la guerra que, suposadament, havia de ser l’última. La Primera Guerra Mundial no era, encara, més que la Gran Guerra, i molts sers humans creien tenir entre les mans la possibilitat d’establir per sempre més la pau. Amb majúscules.
Els Estats Units, en haver intervingut decisivament —militarment i econòmica— en el conflicte europeu de 1914-1918, entraven així de totes totes en el gimnàs de la història, i procedien a muscular definitivament els seus perfils. Res ja no seria igual: un país de forts, somrients i —si era el cas— temibles ciutadans, havia desembarcat decididament en l’escenari mundial. I amb ell —amb ells—, la seua moneda nacional, el dollar (unitat monetària establerta i regulada pel Congrés dels Estats Units uns llunyans 6 de juliol de 1785 i 2 d'abril de 1792): eren els dòlars que havien finançat bona part de l'esforç bèl·lic al·liat i que, per això, havien convertit Gran Bretanya en potència deutora envers els EE.UU., i havien transformat a l'alça la posició financera dels nord-americans.
De dòlars, per cert, n’hi havien hagut de tot tipus i en quantitats massives: dòlars d’or, perquè així ho permeteren els impressionants jaciments trobats (24 de gener de 1848) a l'Alta Califòrnia, la regió que els Estats Units aconseguirien amputar a Mèxic de facto entre 1846 i 1847, i de iure el 2 de febrer de 1848. En la fotografia s'observa el primer tipus de dòlar d'or que va ser encunyat per les autoritats federals, dissenyat per James B. Longacre, i amb el bust de la Llibertat que esdevindria emblema de la Febre de l'Or o Gold Rush (►imatge 1).
Els Estats Units, en haver intervingut decisivament —militarment i econòmica— en el conflicte europeu de 1914-1918, entraven així de totes totes en el gimnàs de la història, i procedien a muscular definitivament els seus perfils. Res ja no seria igual: un país de forts, somrients i —si era el cas— temibles ciutadans, havia desembarcat decididament en l’escenari mundial. I amb ell —amb ells—, la seua moneda nacional, el dollar (unitat monetària establerta i regulada pel Congrés dels Estats Units uns llunyans 6 de juliol de 1785 i 2 d'abril de 1792): eren els dòlars que havien finançat bona part de l'esforç bèl·lic al·liat i que, per això, havien convertit Gran Bretanya en potència deutora envers els EE.UU., i havien transformat a l'alça la posició financera dels nord-americans.
De dòlars, per cert, n’hi havien hagut de tot tipus i en quantitats massives: dòlars d’or, perquè així ho permeteren els impressionants jaciments trobats (24 de gener de 1848) a l'Alta Califòrnia, la regió que els Estats Units aconseguirien amputar a Mèxic de facto entre 1846 i 1847, i de iure el 2 de febrer de 1848. En la fotografia s'observa el primer tipus de dòlar d'or que va ser encunyat per les autoritats federals, dissenyat per James B. Longacre, i amb el bust de la Llibertat que esdevindria emblema de la Febre de l'Or o Gold Rush (►imatge 1).
També hi havia hagut dòlars d’argent als Estats Units perquè la unitat monetària nord-americana, com a hereva directa del real de a ocho hispànic, s'havia emés inicialment en metall blanc, des del 1794. Ara bé: els tiratges massius només n'arribarien en les últimes dècades del XIX, després que els silvermen de Nevada, propietaris d’uns impressionants jaciments de metall blanc anunciats al públic el 1859, aconseguiren el seu propòsit de fer un gran negoci gràcies al torrent circulatori. En la fotografia s'observa una de les monedes més conegudes del món a cavall dels segles XIX i XX: el Morgan dollar, que deu el nom al dissenyador George T. Morgan i encarna les emissions massives esmentades. El bust de la Llibertat que hi apareix, eclèctic com en altres realitzacions numismàtiques del període, mostra una mixtura entre la tradició clàssica greco-romana (el perfil del rostre) i les referències nacionals (guirlanda vegetal amb espècies autòctones) i ideològiques (barret o Liberty Cap) (►imatge 2 esquerra)...
Pel que fa al disseny de l'àguila que veiem en el dòlar Morgan, una atenta inspecció delata que l'animal hi està més prim d'allò que en seria norma, raó per la qual la moneda va arribar a rebre en el seu temps el malnom de buzzard dollar, o dòlar del voltor, apel·latiu que ironitzava sobre la manera de representar-hi el símbol heràldic dels Estats Units (l'àguila calba o de cap blanc), esdevinguda au carronyera en la percepció popular. En tot cas, la disposició de les ales sembla voler comunicar la potència d'un país en expansió (imatge ► 2 dreta).
Pel que fa al disseny de l'àguila que veiem en el dòlar Morgan, una atenta inspecció delata que l'animal hi està més prim d'allò que en seria norma, raó per la qual la moneda va arribar a rebre en el seu temps el malnom de buzzard dollar, o dòlar del voltor, apel·latiu que ironitzava sobre la manera de representar-hi el símbol heràldic dels Estats Units (l'àguila calba o de cap blanc), esdevinguda au carronyera en la percepció popular. En tot cas, la disposició de les ales sembla voler comunicar la potència d'un país en expansió (imatge ► 2 dreta).
I, finalment, també hi havia hagut dòlars de paper en el territori nord-americà. En efecte, i des de l'època colonial, el paper moneda hi havia estat present per bé que amb diversa credibilitat i acceptació, i hi havia arribat a la Primera Guerra Mundial amb plena carta de naturalesa. Aquesta última circumstància era el resultat de la consolidació als Estats Units d'autoritats monetàries -la Reserva Federal- amb capacitat de garantir l'ús i el valor dels bitllets, d’aquella paperassa que des de feia dècades tenia el revers verd (greenback) (►imatges 3 i 4),... 
...i constituïa la materialització més còmoda de portar d’una forta divisa territorial (emparada en una formidable potència productiva i en ingents possessions de metalls preciosos).
...i constituïa la materialització més còmoda de portar d’una forta divisa territorial (emparada en una formidable potència productiva i en ingents possessions de metalls preciosos).
En acabar la Gran Guerra la història de les emissions en dòlars estava ben lluny d'haver-se acabat: entre els que encara havien de nàixer, la peça d'un dòlar d’argent que arribaria a encunyar-se gràcies a l'aprovació d'una llei del 23 d'abril del 1918, impulsada pel senador de Nevada Key Pittman.
La nova moneda estaria dedicada a la pau instaurada, a la Pax Americana filantròpica que havia de presidir el futur segons la retòrica a l’ús, i l’escultor italo-americà Antonio (Anthony) de Francisci donaria forma definitiva a la idea. El 21 de desembre del 1921 —ja en temps del president Warren G. Harding— va començar a produir-se una de les peces més famoses del segle XX: el dòlar amb ressonàncies art déco que retratava l'esposa del dissenyador, Teresa, i que en portava gravada la inscripció anglesa «PEACE»: el Peace dollar (►imatge 5). 
Si s’observa la fotografia del revers del que seria —finalment— el darrer dòlar d’argent emés per a la circulació general (►imatge 6)...
...s’hi veu una àguila amb les ales plegades, guaitant sobre una roca i una branca d’olivera; de fons, els raigs d’un amanèixer.
Si s’observa la fotografia del revers del que seria —finalment— el darrer dòlar d’argent emés per a la circulació general (►imatge 6)...
...s’hi veu una àguila amb les ales plegades, guaitant sobre una roca i una branca d’olivera; de fons, els raigs d’un amanèixer.
El disseny de l’àguila contrasta, i molt, amb el que va ostentar i ostenta l’emblema heràldic del país en l'anvers del Great Seal dels Estats Units (►imatge 7),...
...i també amb la composició que figurava i figura en el Seal of the President of the United States (►imatge 8).
...i també amb la composició que figurava i figura en el Seal of the President of the United States (►imatge 8).
I igualment diferix respecte l’aparença de les àguiles que apareixien sobre diverses monedes d'un dòlar d’argent anteriorment encunyades (►imatge 9). 
En efecte, en tots els casos esmentats l’àguila hi és dissenyada amb les ales obertes, i si bé en una de les garres porta una branca d’olivera com a símbol de la disposició cap a la pau, en l’altra subjecta un feix de fletxes que indiquen la preparació per a la guerra...Definitivament: el Peace dollar estava carregat de bones intencions, però malgrat açò esdevindria una vertadera icona de la força expansiva del capitalisme nord-americà (►imatge 10).
I també es convertiria en un símbol de les pitjors connotacions dels nord-americans en tant que superpotència global i cruel (►imatge 11).
El camí «en societat» del Estats Units cap a l’hegemonia mundial es va produir en els anys d’encunyació del Peace dollar, durant el conegut com a Període d’Entreguerres. En el transcurs del mateix, i en un context de turbulències econòmiques que afectaren al país de manera espectacular i terrible, els Estats Units d’Amèrica aconseguiren preparar-se per a poder ser la gran potència emergent a escala planetària: Xina havia estat neutralitzada per Gran Bretanya (i subsidiàriament per Estats Units i d’altres potències) en el segle XIX; a França li havien parat els peus els britànics el 1815 i Prússia el 1870; el 1918 a Alemanya l’havien frenada França, el Regne Unit i, sobretot, els Estats Units; Gran Bretanya era un lleó que, endeutat enormement amb Estats Units arran la guerra (com s'ha dit), bramava més baix que abans. I arribat el cas, ja es decidiria com actuar respecte la nova Alemanya i el Japó, mentre a la Unió Soviètica la dictadura stalinista delmava i delmava Rússia i els països incorporats a ella...
Una vegada deixades arrere les conseqüències del crack borsari de 1929 i de la consegüent crisi, i en paral·lel a la victoriosa marxa de la Segona Guerra Mundial per als Estats Units, s'obrigué la porta a la veritable universalització de la moneda territorial nord-americana: arran la conferència de Bretton Woods (juliol de 1944) —que hi veié la imposició de les tesis de Harry Dexter White, el representant nord-americà— el dòlar es va convertir en la primera divisa internacional (world currency) i es va instaurar una sort de patró mixte dòlar-or o aplicació matisada del Gold-Exchange Standard instituït en el Període d’Entreguerres (un dollar-based gold exchange standard): amb vistes a reforçar la confiança en la divisa dels EE. UU., el dòlar es va declarar convertible en or a raó de trenta cinc dòlars per cada unça troy de 31.1030 grams; i les altres divises quedaren lligades al dòlar a través de taxes de canvi fixes, per bé que amb xicotetes bandes de fluctuació per dalt i per baix, el compliment de les quals supervisava el Fons Monetari Internacional (l'International Monetary Fund, IMF) també creat pels acords de Bretton Woods. El dòlar, així, i respecte les altres monedes, n’actuava com a patró de referència (►imatge 12).
A les darreries dels anys seixanta del segle passat el sistema de Bretton Woods s’abocava envers la seua fi: als Estats Units es va optar per la emissió de més i més paper moneda, i això amb l’objectiu de pal·liar el dèficit exterior produït per les enormes despeses de la guerra de Vietnam (►imatge 13)...
...i per les grans inversions en l’estranger, així com per tal de fer front a les fortes despeses provocades per determinades polítiques interiors.
L'afluència massiva de dòlars en els mercats, i la constatació de la minva de les reserves d’or dels EE. UU. (afectades pel dèficit més amunt esmentat), va fer pensar que la cobertura en or de la divisa nord-americana estava ben per baix dels nivells aconsellables, la qual cosa generava dubtes seriosos sobre la viabilitat real de convertir els dòlars en metall preciós.
A acò s’hi va afegir tant l’existència de moviments especulatius a l’espera d’una devaluació del dòlar front a l’or (que provocaren una gran fuga de capitals des dels Estats Units), com la voluntat manifesta dels principals bancs centrals europeus de procedir, quan més prompte millor, a bescanviar per or els dòlars atresorats en les seues reserves —clarament sobrevalorats i, per això, garants de molta menor riquesa que la teòricament proclamada.
Aquesta situació perjudicava greument la moneda dels Estats Units, i el president del país va decidir una resposta radical i espectacular: Richard Nixon, sense prèvia consulta als altres membres del sistema monetari internacional, va suspendre la convertibilitat del dòlar en or el 15 d’agost de 1971, mesura que acompanyà de la devaluació de la moneda nacional en un 10%. Posteriorment a un procedir tan unilateral s’esborrarien les recialles del sistema de Bretton Woods, i les altres principals divises abandonarien els tipus de canvi fixes: el març de 1973 s'iniciava l'època de lliure flotació de les principals divises que ha caracteritzat els últims decennis.
Malgrat totes aquestes transformacions en el camp de la macroeconomia mundial, el bitllet de dòlar (the United States one-dollar bill) ha continuat sent considerat el símbol més universal del concepte «diners», i ha fet famós en el món el rostre de George Washington (basat en el retrat del primer president del nord-americans que Gilbert Stuart pintà el 1796) (►imatge 14 dalt)...
A acò s’hi va afegir tant l’existència de moviments especulatius a l’espera d’una devaluació del dòlar front a l’or (que provocaren una gran fuga de capitals des dels Estats Units), com la voluntat manifesta dels principals bancs centrals europeus de procedir, quan més prompte millor, a bescanviar per or els dòlars atresorats en les seues reserves —clarament sobrevalorats i, per això, garants de molta menor riquesa que la teòricament proclamada.
Aquesta situació perjudicava greument la moneda dels Estats Units, i el president del país va decidir una resposta radical i espectacular: Richard Nixon, sense prèvia consulta als altres membres del sistema monetari internacional, va suspendre la convertibilitat del dòlar en or el 15 d’agost de 1971, mesura que acompanyà de la devaluació de la moneda nacional en un 10%. Posteriorment a un procedir tan unilateral s’esborrarien les recialles del sistema de Bretton Woods, i les altres principals divises abandonarien els tipus de canvi fixes: el març de 1973 s'iniciava l'època de lliure flotació de les principals divises que ha caracteritzat els últims decennis.
Malgrat totes aquestes transformacions en el camp de la macroeconomia mundial, el bitllet de dòlar (the United States one-dollar bill) ha continuat sent considerat el símbol més universal del concepte «diners», i ha fet famós en el món el rostre de George Washington (basat en el retrat del primer president del nord-americans que Gilbert Stuart pintà el 1796) (►imatge 14 dalt)...
...i les dues cares del Gran Segell dels Estats Units (imatge ►14 baix).
I els bitllets d'un, dos, cinc, deu, vint, cinquanta i cent dòlars també continuen sent una icona incontestada de l’avarícia, l’ambició de poder i tots els altres «vicis» i plaers associats a l’ús i fruïment del vil metall o del vil paper (►imatges 15 i 16).
I és que, a despit de crisis i dèficits, s'ha consolidat l’hegemonia de l’economia dels EE. UU. i el domini mundial de la seua divisa —governada des de la Reserva Federal a Washington i des de la Borsa de Nova York—, tot aconseguint la pervivència del patró dòlar (dollar standard).
Però Franckfurt ha aparegut en l’horitzó amb força: des de l’1 de gener de 2002 les temptatives per a donar a llum una moneda única europea es feren realitat tangible, i passaren a formar part de la quotidianeïtat de la gent sota el poc poètic nom d’euro i en forma de bitllets, peces metàl·liques i diners virtuals que tenen el seu epicentre en el Banc Central Europeu (►imatge 17).
Però Franckfurt ha aparegut en l’horitzó amb força: des de l’1 de gener de 2002 les temptatives per a donar a llum una moneda única europea es feren realitat tangible, i passaren a formar part de la quotidianeïtat de la gent sota el poc poètic nom d’euro i en forma de bitllets, peces metàl·liques i diners virtuals que tenen el seu epicentre en el Banc Central Europeu (►imatge 17).
El dòlar dels Estats Units ha trobat en l'euro un adversari en creixement, que vehicula més de la quarta part de les reserves de divises (reserve currency) existents al món —front als dos terços que reté la divisa nord-americana—, i que actua com a referència econòmica d’una zona no gens menyspreable de la Terra. A més, a les darreries de 2006, la premsa econòmica afirmava que el valor dels bitllets cirlulants expressats en euros superava el dels bitllets expressats en dòlars dels EE. UU. Ralph Atkins ho escrivia en el Financial Times el 27 de desembre d'aquell any («Euro notes cash in to overtake dollar. The US dollar bill’s standing as the world’s favourite form of cash is being usurped by the five-year-old euro») i, p. ex., Johnny Acton (en la pàgina 66 del seu llibret Minted. The Story of the World’s Money, Think Books, Londres, 2007), ho recollia amb quasi les mateixes expressions: «In December 2006, the euro surpassed the US dollar in terms of the combined value of notes in circulation (€610 bilion, equivalent at the time to $802 bilion, compared with approximately $770 bilion in US currency). It is now the world’s most popular’s form of cash» (►imatge 18). 
Doncs això.
Doncs això.
NOTA (AUTO)CRÍTICA: En escriure les línies immediatament anteriors, durant la primavera de 2008, no s'havia publicitat urbi et orbe l'enorme crisi econòmica que té en la fallida de Lehman Borthers la seua fita més espectacular.
Les repercussions finals d'este cataclisme del capitalisme occidental sobre la zona euro, no cal dir-ho, han estat enormes: des de la crisi del deute sobirà grec de 2010, passant per la "intervenció" de les economies de Grècia, de Portugal i d'Irlanda per part de la Unió Europea, fins el "rescat" de bona part de la banca espanyola en la primavera de 2012. Evidentment ja no pot sostindre's l'optimisme europeïsta que es desprenia de l'últim paràgraf original d'este post: ara sé -ara sabem- que tenien raó aquells que describien l'euro com un gegant amb els peus de fang, i que retrataven l'eurozona com a massa mancada de mecanismes fonamentals -i absolutament decisius- d'integració econòmica.
Així les coses, el dòlar seguix regnant en el món i l'euro ha semblat poder trencar-se o, fins i tot, deixar d'existir. Mentrestant, moltes persones han perdut a Europa bona part dels seus ingressos i han vist convertir-se en paper mullat les (raonables) previsions de vida que semblaven plausibles. Entre les angoixes i els drames de milions de ciutadans, el futur de la moneda única europea es troba en les mans dels governants d'Alemanya i de la seua opinió pública, així com en els cervells d'especuladors que -des de la City de Londres estant, o des d'altres llocs- poden fer molts diners: poden aconseguir-los aprofitant fins a l'infinit tant les mancances de fàbrica de la nostra divisa continental, com les ineficàcies d'una classe dirigent europea que no ho sembla (ni dirigent, ni europea).
El 29 de maig de 2012, Televisió de Catalunya va fer pública l'entrevista que un dels redactors del programa Valor afegit, Gil Toll, havia realitzat feia poc a Niall Ferguson (un dels economistes i historiadors britànics més destacats de l'hora present) sobre la crisi de l'euro. Ferguson hi advocava per una eurozona fortament integrada, políticament i econòmicament, com a única recepta per a evitar la dolorosa catàstrofe que s'augurava: un espai que només podria evitar el desastre si es convertix en una mena de república federal europea, amb els alemanys convençuts de la necessitat d'esta transformació:
El 29 de maig de 2012, Televisió de Catalunya va fer pública l'entrevista que un dels redactors del programa Valor afegit, Gil Toll, havia realitzat feia poc a Niall Ferguson (un dels economistes i historiadors britànics més destacats de l'hora present) sobre la crisi de l'euro. Ferguson hi advocava per una eurozona fortament integrada, políticament i econòmicament, com a única recepta per a evitar la dolorosa catàstrofe que s'augurava: un espai que només podria evitar el desastre si es convertix en una mena de república federal europea, amb els alemanys convençuts de la necessitat d'esta transformació:
http://www.tv3.cat/videos/4107530
Revisar un post uns quants anys després pot conduir, com en este cas, a pensar que qualsevol temps passat fou millor. I a introduir un matís no menor (entre parèntesi) en el títol.
Revisar un post uns quants anys després pot conduir, com en este cas, a pensar que qualsevol temps passat fou millor. I a introduir un matís no menor (entre parèntesi) en el títol.
Textos de Rafael Company i Mateo
Dades i procedència de les imatges:
Imatge 1: Dòlar d’or encunyat a Filadèlfia el 1854 i subhastat per Fritz Rudolf Künker Münzenhandlung el 14 de març de 2007:
www.coinarchives.com/w/
Imatge 2: Dòlar d’argent encunyat a Nova Orleans el 1881 i subhastat per Fritz Rudolf Künker Münzenhandlung el 25 de setembre de 2006:
www.coinarchives.com/w/
Imatges 3 i 4: Bitllet d’un dòlar dels Estats Units emés a Washington D. C. el 1917. Les fotografies estan allotjades al web «Ron Wise’s Banknoteworld»:
http://aes.iupui.edu/rwise/countries/united_states.html
Imatges 5 i 6: Dòlar d’argent encunyat a Filadèlfia el 1923:
http://www.telecoins.com/images/dlr1923-ms65-0801.jpg
Imatge 7: Versió polícroma actual de l’anvers del Gran Segell dels Estats Units:
http://en.wikipedia.org/wiki/Image:US-GreatSeal-Obverse.svg
Imatge 8: Versió polícroma actual del Segell del President dels Estats Units:
http://en.wikipedia.org/wiki/Image:Seal_Of_The_President_Of_The_Unites_States_Of_America.svg
Imatge 9: Tres monedes d’un dòlar d’argent encunyades als Estats Units durant el segle XIX.
Esquerra de l’espectador: dòlar encunyat el 1873 i subhastat per Westfälische Auktionsgesellschaft el 24 de setembre de 2007;
Centre: dòlar de comerç encunyat (per a facilitar les relacions econòmiques amb Orient) el 1877 i subhastat per Westfälische Auktionsgesellschaft el 24 de setembre de 2007;
Dreta: dòlar encunyat el 1881 i subhastat per Fritz Rudolf Künker Münzenhandlung el 25 de setembre de 2006:
www.coinarchives.com/w/
Imatge 10: Un magnífic exemple de la utilització del Peace dollar en la publicitat comercial; la fotografia forma part d’una campanya (de companyies d'assegurances i d'estalvis) en la premsa escrita dels Estats Units de l’any 1964:
http://www.rareads.com/scans/7586.jpg
Imatge 11: Portada d’una exposició en l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) dels àcids fotomuntages de l’artista valencià Josep Renau sobre els Estats Units. Renau va elaborar aquesta obra a cavall de Mèxic i Berlín Est entre 1952 i 1966:
http://mopastore.stores.yahoo.net/famousamwayo.html
Imatge 12: Bitllet nord-americà d’un dòlar («certificat d’argent»), datat el 1935 i destinat a l’ús de les tropes aliades en el nord d’Àfrica durant la Segona Guerra Mundial:
http://en.wikipedia.org/wiki/United_States_one-dollar_bill
Imatge 13: Avió nord-americà B-52 en missió de bombardeig durant la guerra del Vietnam:
http://www.psywarrior.com/24thPsyopDet.html
Imatge 14: Bitllet d’un dòlar emes a nom de la Federal Reserve dels Estats Units (FED) el 1995:
http://www.dumbrella.com/bb/viewtopic.php?=&p=305185
Imatge 15: Un bon grapat de bitllets de cent dòlars:
http://www.stuff.co.nz/stuff/4500167a13.html
Imatge 16: Striper o boy en plena actuació. Porta bitllets de dòlar en el tanga com a producte de la recaptació de propines:
http://www.club216.com/files/pictures/20010127_010v.jpg
Imatge 17: Esquerra: model en bronze del disseny de Laura Cretara per a la cara «nacional» de la moneda d’un euro de la República italiana. Representa l’Uomo vitrubiano, un famossíssim dibuix de Leonardo da Vinci conservat en les Gallerie dell’Accademia de Venècia, i en concret en el conegut com a Codici Atlantico. El model de Cretara s’alberga en el Museo Numismatico della Zecca dell’Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato S.p.A (al Palazzo delle Finanze, a la ciutat de Roma); dreta: cara «europea» o «comuna» de la moneda d’un euro a partir de l’any 2007. Front a les encunyacions anteriors, que mostraven el mapa d’Europa amb les fronteres estatals i sense els territoris que no formaven part de la Unió europea, en l’actualitat les monedes de circulació general produïdes a la eurozona (amb facial superior a 5 cèntims) incorporen la totalitat del continent europeu i les més importants illes adjacents, incloent-hi Malta i Xipre:
http://www.tesoro.it/web/Insieme/insieme_pics.asp
http://www.civitas.org.uk/eufacts/FSECON/EC4.htm
Imatge 18: Moneder amb diversos bitllets i monedes del sistema euro. Les peces metàl·liques que apareixen en la fotografia han estat encunyades a Bèlgica i Alemanya (si més no), i en els reversos s’hi poden observar els dissenys anteriors a 2007, quan el mapa d’Europa només recollia els països de la Unió europea:
http://www.magnerinternational.com/images/MPj04117680000[1].jpg
www.coinarchives.com/w/
Imatge 2: Dòlar d’argent encunyat a Nova Orleans el 1881 i subhastat per Fritz Rudolf Künker Münzenhandlung el 25 de setembre de 2006:
www.coinarchives.com/w/
Imatges 3 i 4: Bitllet d’un dòlar dels Estats Units emés a Washington D. C. el 1917. Les fotografies estan allotjades al web «Ron Wise’s Banknoteworld»:
http://aes.iupui.edu/rwise/countries/united_states.html
Imatges 5 i 6: Dòlar d’argent encunyat a Filadèlfia el 1923:
http://www.telecoins.com/images/dlr1923-ms65-0801.jpg
Imatge 7: Versió polícroma actual de l’anvers del Gran Segell dels Estats Units:
http://en.wikipedia.org/wiki/Image:US-GreatSeal-Obverse.svg
Imatge 8: Versió polícroma actual del Segell del President dels Estats Units:
http://en.wikipedia.org/wiki/Image:Seal_Of_The_President_Of_The_Unites_States_Of_America.svg
Imatge 9: Tres monedes d’un dòlar d’argent encunyades als Estats Units durant el segle XIX.
Esquerra de l’espectador: dòlar encunyat el 1873 i subhastat per Westfälische Auktionsgesellschaft el 24 de setembre de 2007;
Centre: dòlar de comerç encunyat (per a facilitar les relacions econòmiques amb Orient) el 1877 i subhastat per Westfälische Auktionsgesellschaft el 24 de setembre de 2007;
Dreta: dòlar encunyat el 1881 i subhastat per Fritz Rudolf Künker Münzenhandlung el 25 de setembre de 2006:
www.coinarchives.com/w/
Imatge 10: Un magnífic exemple de la utilització del Peace dollar en la publicitat comercial; la fotografia forma part d’una campanya (de companyies d'assegurances i d'estalvis) en la premsa escrita dels Estats Units de l’any 1964:
http://www.rareads.com/scans/7586.jpg
Imatge 11: Portada d’una exposició en l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) dels àcids fotomuntages de l’artista valencià Josep Renau sobre els Estats Units. Renau va elaborar aquesta obra a cavall de Mèxic i Berlín Est entre 1952 i 1966:
http://mopastore.stores.yahoo.net/famousamwayo.html
Imatge 12: Bitllet nord-americà d’un dòlar («certificat d’argent»), datat el 1935 i destinat a l’ús de les tropes aliades en el nord d’Àfrica durant la Segona Guerra Mundial:
http://en.wikipedia.org/wiki/United_States_one-dollar_bill
Imatge 13: Avió nord-americà B-52 en missió de bombardeig durant la guerra del Vietnam:
http://www.psywarrior.com/24thPsyopDet.html
Imatge 14: Bitllet d’un dòlar emes a nom de la Federal Reserve dels Estats Units (FED) el 1995:
http://www.dumbrella.com/bb/viewtopic.php?=&p=305185
Imatge 15: Un bon grapat de bitllets de cent dòlars:
http://www.stuff.co.nz/stuff/4500167a13.html
Imatge 16: Striper o boy en plena actuació. Porta bitllets de dòlar en el tanga com a producte de la recaptació de propines:
http://www.club216.com/files/pictures/20010127_010v.jpg
Imatge 17: Esquerra: model en bronze del disseny de Laura Cretara per a la cara «nacional» de la moneda d’un euro de la República italiana. Representa l’Uomo vitrubiano, un famossíssim dibuix de Leonardo da Vinci conservat en les Gallerie dell’Accademia de Venècia, i en concret en el conegut com a Codici Atlantico. El model de Cretara s’alberga en el Museo Numismatico della Zecca dell’Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato S.p.A (al Palazzo delle Finanze, a la ciutat de Roma); dreta: cara «europea» o «comuna» de la moneda d’un euro a partir de l’any 2007. Front a les encunyacions anteriors, que mostraven el mapa d’Europa amb les fronteres estatals i sense els territoris que no formaven part de la Unió europea, en l’actualitat les monedes de circulació general produïdes a la eurozona (amb facial superior a 5 cèntims) incorporen la totalitat del continent europeu i les més importants illes adjacents, incloent-hi Malta i Xipre:
http://www.tesoro.it/web/Insieme/insieme_pics.asp
http://www.civitas.org.uk/eufacts/FSECON/EC4.htm
Imatge 18: Moneder amb diversos bitllets i monedes del sistema euro. Les peces metàl·liques que apareixen en la fotografia han estat encunyades a Bèlgica i Alemanya (si més no), i en els reversos s’hi poden observar els dissenys anteriors a 2007, quan el mapa d’Europa només recollia els països de la Unió europea:
http://www.magnerinternational.com/images/MPj04117680000[1].jpg
![http://www.magnerinternational.com/images/MPj04117680000[1].jpg](http://www.magnerinternational.com/images/MPj04117680000[1].jpg){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada