denominació: real de a ocho o peso duro o peso o duro;metall: argent;
diàmetre: 40 - 37 mil·límetres;
pes brut: 27,468 - 27,064 grams;
llei: 930,555 - 916,666 - 902,777 - 895,833;
fi o pes del metall preciós:
25,560 - 24,808 - 24,432 - 24,244 grams o
0.8217 - 0.7976 - 0.7855 - 0.7794 unces.
============
La monarquia hispànica (i posteriorment Espanya tout court) va ser el primer imperi mundial on el Sol no es ponia, com va acreditar en una cèlebre frase el rei Felip II de Castella. Aproximadament segle i mig més tard, el 8 de setembre de 1728 —i des de Madrid estant—, Felip V, Dei Gratia Hispaniarum (et Indiarum) Rex, va decidir passar de les paraules als fets en determinades encunyacions monetàries: mitjançant una Reial Decret va ordenar incloure-hi un disseny amb els dos hemisferis del planeta aixoplugats per la corona reial i ubicats sobre les ones oceàniques. Disseny que sobreviuria fins ben avançat el regnat de Carles III de Borbó (►imatge 1 dreta).
Aquesta disposició va aplicar-se inicialment (1732) sobre els reversos de les peces d’argent de la seca de la ciutat de Mèxic (en el llavors existent virregnat de la Nova Espanya), però en el transcurs d'unes dècades va ser usat en les altres cases de moneda del Nou Món sota sobirania espanyola (o les «Índies»). L'anvers d'aquestes monedes incorporava una representació barroca de l'escut carregat amb les armories reduïdes de la monarquia: el quarterat de Castella i Lleó, la magrana de Granada a la punta i les tres flors de lis borbòniques al mig. És a dir, sense cap referència a la Corona d'Aragó que des del final de la Guerra de Successió havia passat a ser —manu militari— part de Castella (►imatge 1 esquerra). Tornem, però, als reversos de les monedes que estem decrivint: als costats de l'intel·ligent i intel·ligible emblema dels dos hemisferis baix d'una sola corona, s'hi va posar una versió de la coneguda divisa del monarca hispànic Carles I (inventada per l’humanista milanés Luigi Marliano): les columnes d’Heraclés coronades i carregades amb la inscripció «PLUS VLTR[A]», ço és, «més enllà» (expressió interpretada finalment com «més enllà —cap a l'Oest— dels límits de l’estret de Gibraltar») (►imatge 2).
A més, i a sobre d'aquella icona laudatòria del poder castellà, també s'hi va afegir una inscripció per a l'orgull de la dinastia, presa del versicle 14 del capítol segon de l'Epístola de Sant Pau als Efesis: «VTRAQUE VNUM» (en aquest cas, un i altre hemisferi són un (►imatge 3).
Per a la realització d'aquest tipus de rals d'a huit, dels precedents i dels que seguirien, s'hi va haver d'extraure molt d'argent de les mines novohispanes, majorment mitjançant mà d'obra esclava africana (importada en espantoses condicions a bord de vaixells negreros de diverses nacionalitats), i també es va extraure molta quantitat de mineral de l'interior de la mina d'argent més gran de la història, el Cerro Rico de Potosí (en el virregnat del Perú), on es calcula en huit milions el nombre d'indígenes (sotmesos) morts com a conseqüència del dur treball en la que es coneixia com a «Boca del Infierno».
Igualment se n'hagué d'extraure el mercuri, tan contaminant i perillós, per a poder facilitar la separacíó dels materials que apareixien mesclats amb l'argent: els penats, a la ciutat andalusa d'Almadén, i molts amerindis, a la localitat peruana de Huancavelica, en patiren les conseqüències de l'extracció del mineral roig a les respectives mines...
Les lamentables condicions del treball de la mineria que hem esmentat conformen, evidentment, l'altra cara de la moneda (mai millor dit), i retraten l'absència pràctica d'escrúpols a l'hora de disposar de les vides de les persones autòctones o forçades a arribar a les terres conquerides amb la força de les armes per Hernán Cortés i per Francisco Pizarro. Estem al davant, en efecte, dels components més terribles de la història del real de ocho.
Una peça, per altra part, que —fidel a les previsions de la Pragmàtica de Medina del Campo de 13 de juny de 1497 pel que respecta al pes i llei del real de plata— s'havia encunyat per primera vegada a la casa de la moneda de la ciutat de Mèxic el 1538. La moneda en qüestió tingué a Francisco del Ricón com a assajador, i fou possible gràcies a la resposta afirmativa de Carles I (datada el 18 de novembre de 1537) a una petició enviada al monarca el mateix any per Antonio de Mendoza, virrei de la Nova Espanya. Tot indica que la primera emissió es va reduir a uns quants exemplars de prova, i que calgué esperar a temps posteriors per tal que isqueren a la llum les emissions ordinàries —i massives— de rals d'a huit realitzades a les seques d'Amèrica i, també, a les de la Península Ibèrica, que viatjaren per tants llocs del planeta: no debades l'argent americà, concentrat als ports de Veracruz (a la Nova Espanya) i de Nombre de Dios (posteriorment substituït per Portobelo, també en la part septentrional de l'istme de Panamà) viatjava fins a l'illa de Cuba, i des de L'Havana creuava l'oceà mitjançant el «tornaviaje» de la coneguda com a «Carrera de Indias». Quan el metall preciós arribava a Sevilla (seu de la «Casa de Contratación» que controlava els fluxes del comerç ultramarí de la Corona de Castella) i, des de finals del segle XVII, a Cadis, se'n distribuïa.
Començava llavors l'última part del periple atlàntic de La odisea de la plata española (títol en castellà d'un llibre molt conegut de Carlo M. Cipolla). S'iniciaven els darrers episodis d'un moviment de metalls que s'esdevenia en profit de les necessitats dels regnes peninsulars i, amb molta més quantia, amb destí a diverses ciutats d'Europa tal de satisfer dos grups principals de demandants: els prestamistes que finançaven les campanyes militars de la Monarquia hispànica (sostingudes en defensa de la integritat i de la catolicitat de totes les possessions de la mateixa, i amb el propòsit de mantindre el prestigi d'Espanya com a potència d'abast mundial), i els comerciants que proporcionaven a les terres de la pell de brau les moltes mercaderies que no s'hi conreaven o fabricaven. Així, els banquers, els comerciants i també els pirates que havien trobat la manera de posseir grans quantitats de l'argent hispànic amonedat o sense (plata en pasta), se'n beneficiarien d'un camí franc per a realitzar negocis amb l'Orient. Per quina raó? doncs perquè en aquelles latituds asiàtiques era enorme la receptivitat al metall blanc en general i als reales de a ocho en particular.
La Corona de Castella també va arribar a mercadejar directament amb Xina i amb altres terres orientals: ho feia gràcies al transport de grans quantitats d'argent a bord del conegut com a «Galeón de Manila» o «Nao de la China»: un vaixell salpava cada any des d’Acapulco, en la Nova Espanya, amb destinació a la capital de les Filipines, possessió hispànica des de temps de Felip II. En el viatge d'anada, l'embarcació anava carregada amb barres, lingots i rals d'a huit produïts a la seca de Mèxic, mentre que en el de tornada, el «Galeón» transportava les cobejades mercaderies d’Orient que tant plaïen a les elits dels virregnats americans i a les de l’Espanya europea.
Per cert, s'ha d'assenyalar que el ral d'a huit fins ara reproduït ací procedix —justament— de la que va ser primera, i durant quasi dos segles, única seca de la Nova Espanya, la instal·lada a la ciutat de Mèxic, segons acrediten les «M» superades per menudes «o» (►imatge 4). 
En la moneda s'observa com hi ha una corona imperial sobre la columna carregada amb la filactèria on està escrit «PLUS», mentre que a l’altra columna la corona que figura és reial (►imatge 5).
El ral d’a huit que hem contemplat detingudament va ser emés quan Carles III de Borbó es trobava a les portes de canviar els tipus de les seues monedes d'argent, amb el consegüent naixement el 1772 dels reales de a ocho o pesos de busto o real retrato (Portrait dollar) que s’estengueren per la resta del període de Carles III, i pels de Carles IV, Josep Bonaparte o Josep I Napoleó, Ferran VII i Isabel II (en el benentés que, en aquests tres últims regnats, bona part dels pesos encunyats -tots en el cas de la reina- comptaven amb el facial expressat en la unitat monetaria de compte: 20 reales de vellón).
Aquestes peces, ornades en les produccions de les cases de moneda americanes amb el retrat reial figurat a la romana (amb armadura, mant i corona de llorer) i amb l'escut reduït borbònic, coronat i acompanyat de les columnes sense coronar (►imatge 7),...
...es realitzarien mecànicament —amb premsa de volant—, tal i com s'havia esdevingut amb el columnario de mundos y mares. En tots dos casos cal destacar l'existència de cordonets decorats en el cantell, el cordoncillo que les autoritats radicades a Madrid havia decidit incorporar a les monedes fetes amb metall preciós per tal d’evitar que patiren llimadures i retalls (►imatges 8 i 9). 
Les grans encunyacions argènties hispàniques fetes a volant (o moneda circular con cordoncillo —Spanish milled dollars—) són les «continuadores» de les emissions també mecàniques realitzades a molí, produïdes a la seca del Real Ingenio de Segòvia des de les darreries del segle XVI. Però les peces de mons i mars i les de bust també tenien com a ancestres els rals d'a huit elaborats manualment, a martell, per bé que aquests últims mostraren notòries imperfeccions.
...es realitzarien mecànicament —amb premsa de volant—, tal i com s'havia esdevingut amb el columnario de mundos y mares. En tots dos casos cal destacar l'existència de cordonets decorats en el cantell, el cordoncillo que les autoritats radicades a Madrid havia decidit incorporar a les monedes fetes amb metall preciós per tal d’evitar que patiren llimadures i retalls (►imatges 8 i 9). 
Les grans encunyacions argènties hispàniques fetes a volant (o moneda circular con cordoncillo —Spanish milled dollars—) són les «continuadores» de les emissions també mecàniques realitzades a molí, produïdes a la seca del Real Ingenio de Segòvia des de les darreries del segle XVI. Però les peces de mons i mars i les de bust també tenien com a ancestres els rals d'a huit elaborats manualment, a martell, per bé que aquests últims mostraren notòries imperfeccions.
En efecte, els reales de a ocho amartellats, i en el millor dels casos, remetien a les limitacions que havien caracteritzat l'amonedament medieval (així s'observa en les emissions peninsulars realitzades a nom dels Reis Catòlics en temps de Carles I i de Felip II; en la moneda circular sin cordoncillo de Mèxic i de Lima; i en les encunyacions especials d'aquestes dues seques i de la de Potosí, conegudes com a redondos o galanos —Royal—). Però les peces de huit rals fetes a martell oferien molt majoritàriament un aspecte descuradíssim. Descuradíssim en extrem: açò s'esdevenia com a conseqüència d’haver-se utilitzat cospells molt irregulars (retallats amb tisores de les barres de metall) que, a més, es colpejaven sense massa miraments per tal de fer possible una encunyació ràpida.
Aquestes monedes d'aspecte tan bast van rebre el nom de recortadas o macuquinas (cobs), i es produïren massivament en diverses seques (Mèxic, Potosí, Lima, Sevilla, etc.) i en un arc cronològic molt gran: des de mitjans del segle XVI al tercer quart del segle XVIII, durant l'època de Carles I —amb la defectuosa emissió no exactament macuquina, realitzada amb els noms i el tipus de Ferran i d'Isabel—, i al llarg del regnat d'un bon seguit de monarques successors: Felip II, Felip III, Felip IV i Carles II pel que respecta als Àustries o Habsburg; Felip V, Lluís I, Ferran VI i Carles III pels que fa als Borbons.
Hi hagué tres models bàsics de macuquines: aquelles dites de la Nueva Estampa, que hi incorporaven l'escut coronat de la monarquia (►imatge 10 esquerra), i una ornamentació conformada per huit arcs que envoltaven el quarterat de Castella i Lleó flanquejant una creu (►imatge 10 dreta);... 
...les que hi portaven gravats els mateixos motius (►imatge 11 esquerra) però amb una creu característica —pomejada amb extrems curvilinis, exclusiva de la seca de Mèxic— dividint el quarterat heràldic castellano-lleonés (►imatge 11 dreta);...
...i les monedes que s'encunyaren en el Virregnat del Perú des de mitjans del segle XVII i ostentaven una creu potençada flanquejada per castells i lleons (►imatge 12 esquerra), i columnes sobre aigües (amb una corona al cim del disseny de les dues cares que, en moltes ocasions, no s'hi podia veure) (►imatge 12 dreta).
Després de la fi de la dominació espanyola sobre l’Amèrica continental, en el primer quart del segle XIX, el ral d’a huit hispànic va donar naixement a diverses encunyacions amb valor de huit rals (o d'equivalents) en els països hi independitzats. D’entre totes elles va destacar extraordinàriament una emissió del major estat hereu del virregnat de la Nova Espanya, Mèxic: començada el 1823 i esdevinguda la veritable successora de les peces imperials hispàniques en el comerç mundial, es tractava d'un peso (encunyat a la capital i a d'altres llocs del territori nacional) que va circular també extensament als Estats Units, on va rebre el nom de 'dobe dollar, Mex dollar, o Mexican dollar.
En la seua geografia d'origen, aquesta moneda va ser coneguda com a «resplandor» en atenció a l’ornamentació del revers, on s'incloïa un barret de la llibertat (de tradició revolucionària) surant sobre una corona de rajos (de factura barroco-catòlica) —Cap and Rays— (►imatge 13 dreta). A la Xina, la peça a què ens referim fou batejada com a «àguila» d’acord amb l’element principal de l’anvers, représ de la cultura dels asteques o mexiques (àguila sobre nopal —cactus— atacant una serp) (►imatge 13 esquerra). 
Efectivament: s'hi tracta d'un sincretisme iconogràfic absolutament espectacular, on s'entrecreuen les tradicions indígenes americanes i les interioritzades per la població d'origen europeu. I s'hi tracta també d'una fita monetària, com hem apuntat: durant uns tres quarts de centúria, fins als inicis del segle XX, aquesta moneda va ser un mitjà privilegiat i en moltes ocasions imprescindible per al comerç entre els països occidentals, d’una part, i el món xinés i d’altres contrades asiàtiques i oceàniques de l’altra —com havia succeït de feia segles amb els grans argentis emesos a nom dels reis de les Espanyes (i de les Índies).
És bon moment per a recordar que les barres i lingots d'argent i les peces d’a huit hispàniques imperials, o de l'estat mexicà independent, i en tant que permetien un fluid desenrotllament del gran comerç d'abast mundial, desfermaren la voluntat de potències i personalitats occidentals decidides a disposar d'argent en brut i d’encunyacions pròpies que utilitzar en els mateixos contextos, susceptibles d'esdevenir monedes de comerç (trade coins).
Efectivament: s'hi tracta d'un sincretisme iconogràfic absolutament espectacular, on s'entrecreuen les tradicions indígenes americanes i les interioritzades per la població d'origen europeu. I s'hi tracta també d'una fita monetària, com hem apuntat: durant uns tres quarts de centúria, fins als inicis del segle XX, aquesta moneda va ser un mitjà privilegiat i en moltes ocasions imprescindible per al comerç entre els països occidentals, d’una part, i el món xinés i d’altres contrades asiàtiques i oceàniques de l’altra —com havia succeït de feia segles amb els grans argentis emesos a nom dels reis de les Espanyes (i de les Índies).És bon moment per a recordar que les barres i lingots d'argent i les peces d’a huit hispàniques imperials, o de l'estat mexicà independent, i en tant que permetien un fluid desenrotllament del gran comerç d'abast mundial, desfermaren la voluntat de potències i personalitats occidentals decidides a disposar d'argent en brut i d’encunyacions pròpies que utilitzar en els mateixos contextos, susceptibles d'esdevenir monedes de comerç (trade coins).
Calia, en tot cas i pel que respecta a les monedes, que les emissions competidores de les de «nissaga» castellana foren considerades com a desitjables i prestigioses en les latituds productores dels béns més cobejats: al Bàltic que proporcionava pells i obria les rutes fluvials cap a Pèrsia; al Pròxim Orient que permetia l'apropiació de l'apreciat café; i a les terres més orientals de l'Àsia, subministradores de matèries com ara les famoses i imprecindibles espècies, la seda i la porcellana associades al luxe, i el té que holandesos i anglesos acabarien popularitzant als seus països i a la resta d'Europa .
A més, l'esmentada disponibilitat de metall blanc amb què comerciar amb l'Est —assenyaladament amb la Xina i amb l'Índia— permetia una major apropiació de beneficis atenent al fet que, a l'Orient, l'argent hi tenia major valor que a Occident. Per tot el que s'acaba de dir, doncs, s'explica l’existència de fenòmens monetaris argentis tan importants com els que a continuació tractarem.
S'ha de considerar, en tot cas i prèviament, que tres de les monedes de comerç que anem a esmentar són holandeses, i que també n’hi hagué una moneda d’or emesa pels Països Baixos septentrionals, el Dukaat auri encunyat des del 1586, que tingué una importància enorme en els moviments econòmics esdevinguts al planeta durant l’Edat Moderna. Parlem, per tant, d’expressions de la puixança d'una economia molt poderosa, que comptava al seu darrere amb la Borsa d'Amsterdam («de Amsterdamse beurs»), el Banc d'Amsterdam («de Amsterdamsche Wisselbank»), i la Companyia de les Índies Orientals Unides («de Vereenigde Oost-Indische Compagnie»), amb seu també a Amsterdam: es tractava de les institucions que, nascudes als inicis del segle XVII, havien confirmat la ciutat dels canals holandesa com el veritable centre de gravetat de les finances i del comerç occidental, una situació de privilegi que Amsterdam no va heretar ni de Sevilla ni de Madrid (ciutats que no van jugar mai cap paper en el món bancari o borsari) sinó de la flamenca Anvers i —parcialment— de Gènova, i que conclouria quan Londres, a les darreries del segle XVIII, en prenguera el ceptre.
Vegem ja les grans monedes d'argent que feren la competència al ral d'a huit hispànic i a la peça de huit rals o d'un peso del Mèxic independent:
******************************
***************
El dàler del lleó (Leeuwendaalder en neerlandés) de les Províncies Unides, una peça de gran difusió en els Balcans, el Llevant (la Mediterrània oriental asiàtica) i altres contrades del nord-est d'Àfrica i d'Àsia Occidental.
L'encunyació d'aquesta peça es va iniciar el 1575, en el context de la guerra dels holandesos contra Felip II de Castella, però s'hi va fer famosa i, durant el segle XVII, va ser objecte d'imitació per una quarentena de senyorius europeus. El Leeuwendaalder va desplaçar perceptiblement el real de a ocho dels abans esmentats territoris «llevantins», o li va barrar el pas.
L'anvers del dàler del lleó incloïa un cavaller amb armadura i el blasó de la província emissora(►imatge 14 esquerra), mentre que en el revers s'hi figurava el lleó heràldic de la totalitat dels Països Baixos (►imatge 14 dreta).
***************
***************
***************
El dàler estatal dels Països Baixos (Nederlandse Rijksdaalder), una espècie nascuda el 1606, que va assentar-se a l'Extrem Orient i obtingué molt de predicament al Bàltic i a Rússia. En aquestes últimes zones, i amb la confluència d'altres monedes, s'hi va enfrontar exitosament a l'arrelament profund de les peces hispano-americanes i peninsulars.
L'anvers d'aquest tipus de monedes portava gravat un cavaller armat d'espasa i coronat de llorer que sostenia l'escut de la província que emetia la peça (►imatge 15 esquerra); el revers hi ostentava les armories generals de les Provincies Unides, el lleó amb una espasa i unes fletxes en les salpes (►imatge 15 dreta).
***************
***************
***************
***************
El ducató (Dukaton) o genet d'argent (Zilveren Rijder) també emés per Holanda i les altres províncies dels Països Baixos septentrionals. Va començar a ser encunyat a 1659 com a resposta a la presència del ducató del Flandes hispànic en territori de les Províncies Unides i a la força d'aquest gran argenti en altres indrets.
Amb el pas del temps, el ducató del genet va ser un molt seriós competidor del real de a ocho a la Xina, Vietnam, etc., per bé que no hi va poder aconseguir la completa hegemonia monetària.
Amb el pas del temps, el ducató del genet va ser un molt seriós competidor del real de a ocho a la Xina, Vietnam, etc., per bé que no hi va poder aconseguir la completa hegemonia monetària.
El seu disseny incorporava en l'anvers un cavall al galop carregat amb un home amb armadura i espasa(►imatge 16 esquerra), mentre que el revers de la peça s'ornava amb l'escut general de l'estat neerlandés del nord, coronat i sostingut per dos lleons (►imatge 16 dreta).
***************
***************
***************
El tàler de Maria Teresa d'Àustria, (en alemany, Maria-Theresien-Taler o MTT, o també Levantetaler) emés en les possessions dels Habsburg fins la mort d’aquesta emperadriu (1780), i reencunyat posteriorment en moltes seques austríaques i no austríaques amb la data fossilitzada de 1780.
Durant bona part del segle XIX l'MTT es va convertir en company de l'expansionisme occidental per molts països afroasiàtics, un paper que parcialment va prolongar-se fins la fi de la Segona Guerra Mundial. Però l'assumpció del tàler de Maria Teresa pels seus usuaris va anar més enllà dels desitjos de les potències impulsores i del seu caràcter d'instrument econòmic, tot convertint-se igualment en un objecte de luxe associat a multiples usos socials.
Els principals territoris on el tàler de Maria Teresa va assentar-se profundament (amb ressegellaments inclosos si era el cas) van ser el Llevant, el Corn d'Àfrica, l'Àfrica Oriental, la Península Aràbiga i Java. Justament es tracta de geografies on el ral d'a huit va deixar de tenir una presència notable en el segle XVIII («vençut» per l'MTT), o de latituds que —en la major part dels casos— no havien abraçat la moneda hispànica o que ho havien fet de forma esporàdica.
Però la peça que tractem també va ser ressegellada ocasionalment al Brasil, a les Açores i a l'illa de Madeira, i igualment a la Xina, només que en aquest últim espai l'arrelament i la resistència de les espècies hispàniques i mexicanes es va demostrar molt superior a la capacitat d'invasió d'aquesta moneda formalment «austriaca».
A pesar de la gran quantitat de seques que s'han fet càrrec de l'emissió de l'MTT al llarg de més de dos segles i mig (a Àustria, a Alemanya, a Hongria, a Itàlia, a Anglaterra, a l'Índia britànica, etc.) els emissors de la peça s'han caracteritzat per un conservadorisme molt intens a l'hora de respectar format i iconografia, actitud que ha afavorit el reconeixement i credibilitat de les diferents emissions. En efecte, el tàler més famós del món —i la segona moneda de comerç més transcendent de la història moderna i contemporània després de les peces de huit rals— ha mantingut absolutament estables el seu pes, llei i mòdul des de 1751, a cavall dels quatre-cents milions d'exemplars realitzats i amb compliment estricte de les disposicions austriaques de 1750 i de la Convenció monetària de 1753 (establerta entre els Habsburg y Baviera).
I també l'MTT ha pogut mantenir una gran similitud pel que respecta als dissenys utilitzats en les versions reencunyades: un retrat adust de l'emperadriu viuda de Francesc de Lorena (►imatge 17 esquerra), i una àguila bicèfala, amb corona imperial i carregada amb un escut que mostra armories de diverses possessions habsbúrgiques (►imatge 17 dreta).
***************
***************
***************
El dòlar de comerç emés pels Estats Units, una peça que, començada a encunyar el 1873, tingué més contingut en argent que els huit rals mexicans «de resplandor» o «àguiles». Aquesta característica va fer pensar els impulsors de la seua encunyació que s'estaria en disposició de satisfer dues necessitats: la primera, la dels negociants yankees que desitjaven combatre amb èxit l'hegemonia del Mex dollar en l'Orient (per tal de no haver de recórrer a més compres de moneda mexicana); i la segona, la dels propietaris de mines d'argent als Estats Units, a Nevada, delerosos de garantir la posada en el mercat d'una bona quantitat del metall disponible.
Les previsions anteriors semblaren ser, en principi, certes: la repercussió d'aquesta moneda en els mercats de la Xina meridional fou gran i enormement positiva. Al nord de la Xina, però, les coses foren diferents. En qualsevol cas, les potencialitats de l'United States trade dollar no se'n sabrien mai perquè l'encunyació va ser reduïda i suspesa molt prompte: una sèrie de fets econòmics que tingueren el seu origen en baixades del preu de l'argent i en augments de producció del metall a les mines dels Estats Units, propiciaren l'entrada de la moneda que tractem en el torrent circulatori del territori metropolità, extrem clarament al marge de les previsions del govern...
Com era el US trade dollar? doncs per un costat la figura de la Llibertat asseguda a la vora de l'oceà, amb el símbol de la pau (una branca d'olivera) a la mà dreta, i mirant cap a l'Oest, o siga, cap a l'Orient asiàtic. La figura, de fràgil aparença, hi apareixia acompanyada d'espigues de blat i de bales de cotó (►imatge 18 esquerra), i feia de contrapés a l'expressió potser massa ferotge de l'àguila representada en l'altra cara (►imatge 18 dreta).
****************
****************
****************
El ien del Japó (en en japonés, yen en anglés), encunyat per primera vegada el 1871. L'exemplar fotografiat porta en el revers la marca «gin» (►imatge 19 dreta), un senyal que des del 1897 —any de la incorporació de l'estat japonés al patró or— acreditava la previsió de la circulació d'aquestes peces a Corea, Taiwan i la Manxúria meridional, dins de l'«esfera d'influència» dels nipons a les illes i terres adjacents de l'Orient Llunyà: Japó havia estat, amb anterioritat a l'arribada a Xina de l'argent hispànic, el gran subministrador del metall blanc a l'est del continent asiàtic, i quan l'imperi japonés va «occidentalitzar-se» amb la revolució imperial Meiji, i posteriorment es va posar en marxa la seua política d'expansionisme territorial a les darreries del segle XIX, la nova moneda nacional nipona en fou companya privilegiada.
El 1875 Japó va començar a emetre un trade dollar amb el mateix contingut en fi que el dòlar de comerç dels Estats Units i, per això, amb més valor de mercat que el peso de Mèxic. Però el dòlar de comerç nipó fou una encunyació de tiratges curts i va ser suspesa als dos anys d'iniciada. Es tractava d'una moneda molt pareguda al segon model —el més comú— del iens japonesos «ordinaris», els quals sí serien emesos amb tiratges massius i podrien passejar-ne amb escreix les seues magnífiques factures: els anversos d'aquestes peces incorporaven un drac envoltat d'un cercle de perles (►imatge 19 esquerra); els reversos, uns bells motius vegetals presidits pel crisantem del segell imperial (►imatge 19 dreta). 
****************
****************
****************
La piastra de comerç (piastre de commerce) de la Indoxina sota sobirania de França. Aquesta moneda era deutora en el vessant onomàstic del ral d'a huit hispànic i del mexicà —piastre espagnole i piastre mexicaine en francés—, i n'obtingué una favorable acollida més enllà dels límits de l'imperi colonial francés en el sudest asiàtic.
Entre les piastres indoxineses cal distingir les que començaren a encunyar-se el 1885 (que van contenir la mateixa quantitat d'argent pur que el dòlar de comerç nord-americà i que el japonés, és a dir, un poquet superior al resplandor o àguila de Mèxic), i les que iniciaren les seues emissions el 1895 (que en tenien un valor de mercat —intrínsec— una miqueta inferior). Les primeres van posar-se en circulació amb un nombre d'exemplars notori, per bé que prou inferior al que caracteritzaria els tiratges de les emissions iniciades el 1895.
En el disseny de les piastres indoxineses (i també en el de la raríssima piastre de commerce de la Coxinxina francesa, que no va passar de l'estadi de capritx numismàtic), destaca poderosament la figura femenina asseguda, coronada de llorers i rajos. De sòlides ressonàncies clàssiques, s'hi tracta d'una fusió entre la personificació de la Llibertat —tan present en la numismàtica francesa posterior a la Revolució de 1789— i la deessa Juno, esposa de Júpiter. Aquesta iconografia reprén i simplifica el disseny del gran segell de l'estat francés utilitzat pels règims republicans des del 1848: en l'adaptació monetària s'hi van substituir les espigues de blat originals per espigues d'arròs, el cereal produït a Indoxina (►imatge 20 esquerra). I també amb espigues d'arròs apareix imbricada la corona de roure i llorer del revers de la moneda (►imatge 20 dreta). 
***************
***************
***************
I, last but not least, el dòlar de comerç que les autoritats del Regne Unit van emetre—des de les darreries del segle XIX fins a ben entrat el XX— amb inscripcions en anglés, xinés i malai.
Aquesta peça succeí a l'encunyació, el 1866, d'un dòlar propi de la colònia britànica de Hong Kong: l'experiència hongkonesa no va tenir cap èxit i conclogué immediatament (el 1868 i amb la venda al Japó de la maquinària utilitzada en la iniciativa). Transcorregut més d'un quart de segle des d'aquell sobtat final, el 1895, i aprofitant l'escassesa de pesos mexicans com a conseqüència d'un increment del preu de l'argent, va iniciar-se l'encunyació de la moneda que fou la més seriosa competidora del peso del Mèxic independent a Insulíndia i en diverses zones de l'Extrem Orient.
No obstant el que acabem de dir, i no obstant també el fet que el dòlar britànic arribara a sobreviure dues dècades i mitja a la desaparició del «resplandor» o «àguila», s'ha de recordar que si parlem de magnituds d'encunyació, el British trade dollar va quedar molt i molt per darrere de l'emissió mexicana. I igualment s'ha d'esmentar que no n'hi ha tampoc comparació possible si l'aspecte a valorar és l'àrea de difusió d'una i d'altra peça (més quan, ja tan prompte com el 1903, els britànics instituïren un dòlar privatiu per al seu extens domini colonial dels Establiments dels Estrets —Straits Settlements—, territori corresponent als estats actuals de Malàisia i de Singapur).
El dòlar britànic de comerç tenia algunes coses en comú amb el precedent dòlar hongkonés i amb el posterior dòlar dels Establiments dels Estrets: en primer lloc, el pes i la llei de l'argent i, per això, la quantitat de fi (que a més a més, i com ja s'ha dit, també coincidia amb la que definia el ien japonés). Pel que fa als dissenys, els reversos de les tres peces de paternitat britànica coincidien en mostrar motius decoratius orientals. En el cas de Hong Kong i del British dollar, a més, es va incloure al bell mig del seu revers el símbol xinés de la longevitat (►imatge 21 dreta).
L'anvers del dòlar britànic de comerç constituïx tot un emblema, magníficament executat, de l'imperialisme britànic: la mítica Britània (en llatí Britannia) —deesa per als romans i personificació de l'estat britànic— hi apareix amb una capa suaument onejada pels vents, i amb el trident neptunià que la proclama com a governadora de les ones de la mar (Rule Britannia! rule the waves). Mentre, amb la mà lliure, sosté un escut carregat amb la bandera del país, la Union Jack coneguda universalment. Al darrere de la figura, un vaixell que hem de suposar britànic, ens recorda que la flota anglesa, posteriorment britànica, ha estat el vehicle privilegiat de les exploracions, dels acords comercials i de les operacions de pirateria, de conquesta i d'opressió portades a terme pels súbdits de la monarquia de Londres (►imatge 21 esquerra).
L'anvers del dòlar britànic de comerç constituïx tot un emblema, magníficament executat, de l'imperialisme britànic: la mítica Britània (en llatí Britannia) —deesa per als romans i personificació de l'estat britànic— hi apareix amb una capa suaument onejada pels vents, i amb el trident neptunià que la proclama com a governadora de les ones de la mar (Rule Britannia! rule the waves). Mentre, amb la mà lliure, sosté un escut carregat amb la bandera del país, la Union Jack coneguda universalment. Al darrere de la figura, un vaixell que hem de suposar britànic, ens recorda que la flota anglesa, posteriorment britànica, ha estat el vehicle privilegiat de les exploracions, dels acords comercials i de les operacions de pirateria, de conquesta i d'opressió portades a terme pels súbdits de la monarquia de Londres (►imatge 21 esquerra).
***************
***************
***************
Malgrat la transcendència de moltes de les dades que hem exposat en parlar de les monedes que van fer la competència a les peces fabricades a Sevilla, Lima, Potosí, la ciutat de Mèxic, altres ciutats mexicanes, etc., ni holandesos, ni austríacs, ni nord-americans, ni japonesos, ni francesos, ni britànics, ni altres més, van poder, però, guanyar la batalla econòmica d'aquells temps, ni la de la fama pel que fa a aleshores i a la posteritat: correspongué als reales de a ocho o pesos de l’imperi espanyol i de la república mexicana l’honor de ser les primeres —i úniques— encunyacions d'argent que jugaren un paper vertaderament universal, incloent-hi en la seua àrea de difusió la pràctica totalitat dels dos continents del Nou Món (les extenses possessions espanyoles —esdevingudes un ventall de països sobirans—; el Canadà; els Estats Units, on l'oficialitat de la moneda hispànica, mexicana, etc. fou reconeguda fins el 1857; el Brasil; i el Carib no hispànic); l'Àsia del sud, Xina i la resta de l'est asiàtic; alguna porció de l'occident d'Àsia; molt bona part de les terres europees occidentals; una part de les latituds africanes septentrionals; Madagascar; l'illa continent d'Austràlia, una porció dels arxipèlags d'Oceania, etc. De fet, sense l'existència de les peces de huit rals no s'explicaríem l'existència de monedes dels nostres dies com ara el dòlar dels EE. UU. i el del Canadà, el peso mexicà i el colombià, el peso convertible cubà i el peso or dominicà, el peso uruguaià i l'argentí, el peso xilé i el filipí, el ringgit malai i el de Brunei, el ien japonés i el iuan xinés, la pataca de Macau i l'ariary malgaix...
Cap dubte, doncs: els rals d'a huit hispànics foren monedes que mantingueren el regnat global durant segles malgrat la perduda temporal o definitiva de la seua posició hegemònica en determinades zones, o a pesar de les menudes oscil·lacions (al llarg dels temps) del contingut d’argent fi que contenien —excepció feta de fraus tan enormes i perillosos per al prestigi de la moneda hispànica com el de Potosí, denunciat amb tots els ets i els uts en l’any 1650. Des les monedes inicials dels Habsburg fins les decimonòniques dels Borbons, el ral d’a huit va ser una abundantíssima «moneda-mercaderia» (commodity money), enormement disponible doncs, que va circular o fou atresorada en la majoria dels indrets del planeta, que va ser ressegellada en molts països i per instàncies de tota mena (►imatge 22),... 
...que va ser fosa a mansalva o reencunyada (►imatge 23),...
...que va ser fosa a mansalva o reencunyada (►imatge 23),...
Per la seua part, el peso del Mèxic independent i republicà (el volum d'encunyació del qual va superar en alguns centenars de milions el miler de milions de peces) fou també reconegut oficialment, exportat, ressegellat, etc., a dojo, i va ser considerat —en els territoris on fou acceptat— com l'última varietat de la moneda-mercaderia que posseïa d'antic el màxim prestigi (►imatge 24).
Així doncs, macuquines de la nova estampa (novohispanes, peruleres i peninsulars), macuquines peruanes posteriors a l'escàndol de Potosí, móns i mars, bustos, resplandors/àguiles, i d'altres peces de huit rals ben diverses, van formar una unitat en la pluralitat, i constituïren la màxima expressió de la vigència del patró argent (silver standard), és a dir, d’aquell que establia la «paritat metàl·lica» —o definició del valor de la unitat monetària en tèrmens de metall preciós— en una quantitat d'argent. Un patró argent que va arribar a ser hegemònic en la Terra, si bé cal recordar allò afirmat el 1998 per Andre Gunder Frank: «Effectively, the world economy was on a silver standard, although gold and copper, and to a much lesser extent tin and cowrie shells, were also mutually interchangeable» (ReOrient. Global Economy in the Asian Age, University of California Press, Berkeley / Los Angeles / Londres, 4a reimpressió, 2002: 139).També s’ha de posar de relleu que els rals d'a huit o pesos, d’abans i de després de l’emancipació «llatinoamericana», van constituir manifestacions senyeres de la llibertat de circulació transfronterera de les espècies monetàries de metall noble: n'eren èpoques anteriors a la generalització del caràcter excloent de les divises territorials (territorial currencies), aquelles destinades a no permetre cap competència forània en l’àmbit «nacional» respectiu (si abans no s'establia a l'efecte un tractat internacional). I n'eren temps, igualment, en què els particulars occidentals encara podien portar a les seques els metalls preciosos, a canvi dels quals hi tenien dret a rebre les equivalentes monedes encunyades tots descomptant les corresponents despeses d'encunyació previstes i, si era el cas, el «senyoratge» o impost recaptat pel governant. En qualsevol cas, hem estat parlant d'unes monedes que —com ja va dir també Andre Gunder Frank (op. cit., pàg. 131)— a la vegada que giraven al voltant del món, feien que el món girara...
Text de Rafael Company i Mateo
Dades i procedència de les imatges:
Totes les imatges, excepte les números 2, 6, 8, i 9, estan allotjades —sense les modificacions ací hi incorporades— al lloc web
http://www.coinarchives.com/w/
Imatges 1, 3, 4 i 5: Peça de huit rals encunyada a la ciutat de Mèxic el 1771 a nom de Carles III de les Espanyes i de les Índies, i subhastada per Heritage Auction Galleries el 6 de gener de 2007.
Imatge 2: Divisa del rei Carles I de les Espanyes en el cor de la Seu de Barcelona. Detall d’una de les fotografies del treball de Rafael Domínguez Casas, Arte y simbología en el capítulo barcelonés de la Orden del Toisón de Oro (1519):
http://www.cervantesvirtual.com/historia/CarlosV/graf/DguezCasas/8_3_dguez_casas_fotosmini.shtml
Imatge 6: Escut d’Espanya en l’actualitat:
http://es.wikipedia.org/wiki/Escudo_de_España
Imatge 7: Peça de huit rals encunyada a la ciutat de Mèxic el 1806 a nom de Carles IV de les Espanyes i de les Índies, i subhastada per Jean Elsen & ses Fils el 10 de juny de 2006.
Imatge 8: Cantell amb cordonet d’una peça de huit rals encunyada a la ciutat de Mèxic el 1770 a nom de Carles III de les Espanyes i de les Índies. La imatge és un fragmant d’una fotografia allotjada a l’apartat PROCLAMATION, SHIPWEWCKS & COLONIAL PEROD COINAGE, circa 1700 – 1825 del web Ye Olde Coin Co.:
http://oldcoin.com.au/
Imatge 9: Cantell amb cordonet d’una peça de huit rals encunyada a Potosís el 1804 a nom de Carles IV de les Espanyes i de les Índies. La imatge és un fragment d’una fotografia allotjada a l’apartat PROCLAMATION, SHIPWEWCKS & COLONIAL PEROD COINAGE, circa 1700 – 1825 del web Ye Olde Coin Co.:
http://oldcoin.com.au/
Imatge 10: Peça de huit rals encunyada a Lima entre 1577 i 1587 a nom de Felip II de les Espanyes i de les Índies, i subhastada per Heritage Auction Galleries el 6 de gener de 2008.
Imatge 11: Peça de huit rals encunyada a la ciutat de Mèxic a nom de Felip IV de les Espanyes i de les Índies (1621-1665), i subhastada per Dr. Busso Peus Nachfolger el 31 d’octubre de 2007.
Imatge 12: Peça de huit rals encunyada a Potosí el 1730 a nom de Felip V de les Espanyes i de les Índies, i subhastada per Heritage Auction Galleries el 6 de gener de 2008.
Imatge 13: Peça de huit rals encunyada a Durango el 1825 a nom de la República mexicana, i subhastada per Ira & Larry Goldberg Coins & Collectibles el 27 de maig de 2007.
Imatge 14: Dàler o tàler del lleó encunyat en la província d’Holanda el 1589, i subhastat per UBS Gold & Numismatics el 25 de gener de 2005.
Imatge 15: Dàler estatal dels Països Baixos encunyat a la província de Frísia el 1620, i subhastat per UBS Gold & Numismatics el 25 de enero de 2005.
Imatge 16: Ducató o genet d’argent encunyat en la província d’Overijssel el 1734, i subhastat per Jean Elsen & ses Fils el 24 de març de 2007. La peça procedix de les restes del naufragi del vaixell de les Províncies Unides 't Vliegent Hart, i en forma part d’un carregament de monedes que —descobert-hi el 1990— estigué destinat a la pràctica del contraban.
Imatge 17: Tàler de Maria Teresa encunyat a Viena cap al 1812, per bé que la data hi gravada siga 1780 (any de la mort de la sobirana retratada en l'anvers). Esta moneda va ser subhastada per Numismatik Lanz München el 22 de maig de 2007.
Imatge 18: Dòlar de comerç dels Estats Units encunyat a Filadèlfia el 1877, i subhastat per Westfälische Auktionsgesellschaft el 24 de setembre de 2007.
Imatge 19: Ien amb marca «gin» encunyat al Japó en l’any 13 de l’era Meiji (1880), i subhastat per Heritage Auction Galleries el 15 de setembre de 2006.
Totes les imatges, excepte les números 2, 6, 8, i 9, estan allotjades —sense les modificacions ací hi incorporades— al lloc web
http://www.coinarchives.com/w/
Imatges 1, 3, 4 i 5: Peça de huit rals encunyada a la ciutat de Mèxic el 1771 a nom de Carles III de les Espanyes i de les Índies, i subhastada per Heritage Auction Galleries el 6 de gener de 2007.
Imatge 2: Divisa del rei Carles I de les Espanyes en el cor de la Seu de Barcelona. Detall d’una de les fotografies del treball de Rafael Domínguez Casas, Arte y simbología en el capítulo barcelonés de la Orden del Toisón de Oro (1519):
http://www.cervantesvirtual.com/historia/CarlosV/graf/DguezCasas/8_3_dguez_casas_fotosmini.shtml
Imatge 6: Escut d’Espanya en l’actualitat:
http://es.wikipedia.org/wiki/Escudo_de_España
Imatge 7: Peça de huit rals encunyada a la ciutat de Mèxic el 1806 a nom de Carles IV de les Espanyes i de les Índies, i subhastada per Jean Elsen & ses Fils el 10 de juny de 2006.
Imatge 8: Cantell amb cordonet d’una peça de huit rals encunyada a la ciutat de Mèxic el 1770 a nom de Carles III de les Espanyes i de les Índies. La imatge és un fragmant d’una fotografia allotjada a l’apartat PROCLAMATION, SHIPWEWCKS & COLONIAL PEROD COINAGE, circa 1700 – 1825 del web Ye Olde Coin Co.:
http://oldcoin.com.au/
Imatge 9: Cantell amb cordonet d’una peça de huit rals encunyada a Potosís el 1804 a nom de Carles IV de les Espanyes i de les Índies. La imatge és un fragment d’una fotografia allotjada a l’apartat PROCLAMATION, SHIPWEWCKS & COLONIAL PEROD COINAGE, circa 1700 – 1825 del web Ye Olde Coin Co.:
http://oldcoin.com.au/
Imatge 10: Peça de huit rals encunyada a Lima entre 1577 i 1587 a nom de Felip II de les Espanyes i de les Índies, i subhastada per Heritage Auction Galleries el 6 de gener de 2008.
Imatge 11: Peça de huit rals encunyada a la ciutat de Mèxic a nom de Felip IV de les Espanyes i de les Índies (1621-1665), i subhastada per Dr. Busso Peus Nachfolger el 31 d’octubre de 2007.
Imatge 12: Peça de huit rals encunyada a Potosí el 1730 a nom de Felip V de les Espanyes i de les Índies, i subhastada per Heritage Auction Galleries el 6 de gener de 2008.
Imatge 13: Peça de huit rals encunyada a Durango el 1825 a nom de la República mexicana, i subhastada per Ira & Larry Goldberg Coins & Collectibles el 27 de maig de 2007.
Imatge 14: Dàler o tàler del lleó encunyat en la província d’Holanda el 1589, i subhastat per UBS Gold & Numismatics el 25 de gener de 2005.
Imatge 15: Dàler estatal dels Països Baixos encunyat a la província de Frísia el 1620, i subhastat per UBS Gold & Numismatics el 25 de enero de 2005.
Imatge 16: Ducató o genet d’argent encunyat en la província d’Overijssel el 1734, i subhastat per Jean Elsen & ses Fils el 24 de març de 2007. La peça procedix de les restes del naufragi del vaixell de les Províncies Unides 't Vliegent Hart, i en forma part d’un carregament de monedes que —descobert-hi el 1990— estigué destinat a la pràctica del contraban.
Imatge 17: Tàler de Maria Teresa encunyat a Viena cap al 1812, per bé que la data hi gravada siga 1780 (any de la mort de la sobirana retratada en l'anvers). Esta moneda va ser subhastada per Numismatik Lanz München el 22 de maig de 2007.
Imatge 18: Dòlar de comerç dels Estats Units encunyat a Filadèlfia el 1877, i subhastat per Westfälische Auktionsgesellschaft el 24 de setembre de 2007.
Imatge 19: Ien amb marca «gin» encunyat al Japó en l’any 13 de l’era Meiji (1880), i subhastat per Heritage Auction Galleries el 15 de setembre de 2006.
Imatge 20: Piastra de comerç de la Indoxina francesa encunyada a París el 1894, i subhastada per Heritage Auction Galleries el 6 de gener de 2008.
Imatge 21: Dòlar de comerç encunyat pels britànics a Bombai el 1908, i subhastat per Ira & Larry Goldeberg Coins & Collectibles el 10 de setembre de 2006.
Imatge 22: Peça de huit rals encunyada a la ciutat de Mèxic el 1788 a nom de Carles III de les Espanyes i de les Índies, ressegellada amb menuts chops xinesos, i subhastada per Dr. Busso Peus Nachfolger el 31 d’octubre de 2007.
Imatge 23: Moneda de 960 reis (patacão) emesa a Bahia el 1816 a nom de Joan, el príncep regent del Regne Unit de Portugal, Brasil i els Algarves. La moneda fou realitzada sobre una peça de huit rals encunyada a la ciutat de Mèxic el 1811 a nom de Ferran VII de les Espanyes i de les Índies, i fou subhastada per Dr. Busso Peus Nachfolger el 31 d’octubre de 2007.
Imatge 24: Peça de huit rals encunyada a Durango el 1882 a nom de la República mexicana, ressegellada amb grans chopmarks xineses, i subhastada per Dr. Busso Peus Nachfolger el 31 d’octubre de 2007.
Imatge 21: Dòlar de comerç encunyat pels britànics a Bombai el 1908, i subhastat per Ira & Larry Goldeberg Coins & Collectibles el 10 de setembre de 2006.
Imatge 22: Peça de huit rals encunyada a la ciutat de Mèxic el 1788 a nom de Carles III de les Espanyes i de les Índies, ressegellada amb menuts chops xinesos, i subhastada per Dr. Busso Peus Nachfolger el 31 d’octubre de 2007.
Imatge 23: Moneda de 960 reis (patacão) emesa a Bahia el 1816 a nom de Joan, el príncep regent del Regne Unit de Portugal, Brasil i els Algarves. La moneda fou realitzada sobre una peça de huit rals encunyada a la ciutat de Mèxic el 1811 a nom de Ferran VII de les Espanyes i de les Índies, i fou subhastada per Dr. Busso Peus Nachfolger el 31 d’octubre de 2007.
Imatge 24: Peça de huit rals encunyada a Durango el 1882 a nom de la República mexicana, ressegellada amb grans chopmarks xineses, i subhastada per Dr. Busso Peus Nachfolger el 31 d’octubre de 2007.
1 comentari:
Magnífica síntesi interdisciplinar que arreplega història econòmica i teoria numismàtica.
Tant de bo que continue i augmente.
Salutacions
Robert Cuenca i Montagut
Publica un comentari a l'entrada